Després es passejarem pel capdamunt de la carena i passarem pels turons del Sui de 1318 metres, del Samont de 1267 metres i el de la Moixa de 1187 metres.
Per acabar aquesta circumval·lació des de l'aparcament del pantà de Vallforners, passarem per l'ermita de Sant Salvador de Terrades.
He catalogat aquesta excursió de dificultat mitjana tot i no haver cap mena de dificultat en tot el recorregut, però considero que un desnivell de més de 1000 no és pot considerar de "passejada". També haig d'advertir que el descens des del turó de la Moixa fins l'aparcament en realitza gairebé durant tota l'estona en una línia recta, és a dir el camí perd el desnivell sense fer cap mena de giragonsa i baixem des dels 1200 metres fins els 450, per tant cal tenir "les frontisses" dels genolls en bon estat.
Per situar-nos al començament de l'itinerari ens de situar al municipi de Cànoves i d'allí anar a l'aparcament del pantà de Vallfornés per una carretera asfaltada menys la part final, que és una ampla pista en perfecte estat.
Cal advertir que aquest aparcament municipal de Cànoves, els caps de setmana i festius és de pagament de 3 €.
Sortim de l'esmentat aparcament i seguim la pista que ressegueix el petit pantà de Vallfornés fins el final; allí hi ha una cruïlla de pistes i hem d'agafar la de la dreta que puja seguint el curs del torrent del Cuc.
Una mica més amunt hi ha drecera que seguim fins a trobar novament la pista. Travessem el torrent un parell de vegades.
Al km 3,3 aprox arribem a una cruïlla; la pista principal segueix recta, nosaltres hem d'agafar una pista secundària que surt a l'esquerra i que immediatament torna a travessar el torrent i seguidament descriu una corba de 150 graus.
Ara hem de posar atenció al traçat, doncs pocs metres després (km 3,5 aprox) hi ha un imperceptible trencall a la dreta. Un difuminat corriol s'enfila recta amunt i en pocs metres ens deixa davant del monumental castanyer Gros d'en Cuc.
L'indret on es troba aquest castanyer està molt ben arranjat i el paratge és molt bonic. Uns metres més amunt hi ha una soca també de grans dimensions.
Contemplat i fotografiat abandonem l'indret del castanyer . A tocar passa una pista que travessarem per seguir pujant en línia recta fins arribar a una segona pista que seguim uns metres a l'esquerra fins una drecera que ens estalvia un revolt de la pista, que òbviament retrobem més amunt.
Ara la seguim a la dreta i d'aquesta manera ens plantem davant el restaurant de la casa del Bosc, situat en un revolt de la pista i amb una vista magnifica.
Seguim la pista deixant un trencall a la dreta.
Després de guanyar alçada en un seguit de llaçades ens plantem davant les ruïnes de can Déu gairebé colgades per la vegetació.
Fa estona que la vista és molt bonica, però des de l'indret d'aquestes ruïnes també ho és.
En aquest punt hi ha l'únic indret en tota l'excursió que el camí es torna una mica perdedor i cal posar atenció al traçat.
Primer vaig seguir un corriol que surt del davant de les ruïnes, però es va perdre molt aviat. El millor indret per a trobar el camí que puja fins el coll del Roure Gros es troba just abans d'arribar a les esmentades ruïnes, pràcticament on la pista gira 180 graus, d'allí surt un poc marcat corriol que va guanyant alçada per dins del bosc; al principi és força perdedor, però més endavant es comença a veure més clar, inclús hi ha alguna que altre fita. Potser el camí és més evident de la manera que ho plantejo, però en el cas d'aquesta descripció hi havia una mica de neu i alguns matolls estaven caiguts pel pes de la neu, dificultant tot plegat veure el camí amb més claredat.
De tota manera, aquesta incertesa inicial es va esvaint, car més amunt el camí ja és molt més marcat i evident, i les fites continuen; algun arbre caigut al camí es fa fer algunes petites marrades, però ja sense cap problema; més amunt el cim del Sui i el coll al que ens dirigim es veuen clarament.
A la part final, a part de les fites, també trobem alguns llaços als arbres que ens indiquen la direcció a seguir.
Just abans d'arribar al coll, el camí és tornar a fer perdedor, (potser per la neu) però de tota manera el bosc és molt net i el coll es veu a tocar.
Finalment arribem al coll del Roure Gros i ens ajuntem amb el camí que recorre tota la carena i també la panoràmica s'obre al massís del turó de l'Home i del Matagalls que tenim just al davant.
Seguim el camí vers l'esquerra per tal d'assolir el proper turó del Sui.
La vista des del Sui i de fet durant tota l'estona que estem per la carena és molt extensa; a part del turó de l'Home i del Matagalls, també veiem el Pirineu amb el Puigmal al mig, el Cadí, el Pedraforca, la serra d'Ensija, el Vallés, el Montnegre, la serralada Litoral, Collserola, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Montcau, el mar des de Barcelona a Blanes, l'ermita de Sant Elies, pobles i més pobles, com Sant Celoni, Palautordera, ..., boscos, prats, cultius, masies escampades per tota la muntanya, en fi la vista entre el Sui i el Samont és un gaudir constant.
Deixem el turó del Sui per on hem vingut i tornem a passar pel coll del Roure Gros i seguim el camí carener.
Passem pel collet dels Pous, on hi ha indicacions de la situació dels pous de glaç i comencem la petita remuntada vers el vèrtex geodèsic del turó del Samont, on, amb petites, variacions es repeteix la mateixa panoràmica que des del Sui.
Deixem el turó del Samont i seguim la carena, ara el camí baixa fins un collet, on molt discretament arrenca el camí que seguirem a la dreta, però abans ens aproparem fins el molt proper turó de la Moixa; un petit bony de la carena que té una molt bona vista de l'indret de l'ermita de Sant Elies, en aquest cas, amb un bonic mantell blanc.
Torner al collet que acabem de deixar i seguim el camí, paral·lel a la carena que ens lleugera pujada, ens deixa sobre la vertical del coll dels Palestrins.
Just abans de començar la vertiginosa davallada vers aquest coll ens ajuntem amb el camí que ve del coll dels Pous.
El mot vertiginós, no és una exageració, doncs el camí baixa directament al coll, sense fer gairebé cap mena de corba.
Així baixem gairebé 200 metres de desnivell.
El coll és una important cruïlla de camins, amb una basa d'aigua per a incendis.
Nosaltres seguirem recta, ara per una pista que ens portarà fins el coll de Tascó. Nova cruïlla de camins i pistes. Aquí seguirem la que surt a la nostra dreta, que es veu força en desús.
La seguirem poca estona, ja que a l'esquerra surt un corriol, hi ha alguna fita que ho indica, que primer es una drecera de la pista, però que només la travessa , i comença una nova davallada que ens porta al davant de can Quintana i des d'on veiem a tocar l'ermita de Sant Salvador de Terrades a la que arribem en un parell de minuts.
Aquesta ermita és una construcció molt gran, i està construïda sobre les restes d'una de més anterior; és un conjunt que et sorprèn una mica per les seves dimensions; però l'indret és bonic i tranquil (entre-setmana) i que convida a fer-hi una aturada.
Contemplat l'indret seguim un corriol que surt des de l'altre costat de la petita plaça que hi ha al davant de l'ermita.
Aquest camí, sense cap mena de contemplació ni mirament, també ens baixarà en línia pràcticament recta fins davant mateix de l'aparcament de l'inici de l'excursió, és a dir d'uns 730 metres de l'indret de l'ermita fins els 450 de l'aparcament.
HORARIS:
de l'aparcament de Vallforners al castanyer Gros d'en Cuc: 1h 05mn
del Castanyer a les ruïnes de can Déu: 30mn
de can Déu al collet del Roure Gros: 45mn
del collet al Sui: 10mn
del Sui al Samont: 35mn
del Samont al turó de la Moixa: 10mn
del turó de la Moixa al coll de Palestrins: 25mn
del coll de Palestrins al coll de Tascó: 20mn
del coll de Tascó a Sant Salvador de Terrades: 20mn
de Sant Salvador a l'aparcament de Vallforners: 25mn
TOTAL: 4h 45mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Pantà de Vallforners (Cànoves), castanyer Gros d'en Cuc, turons Sui, Samont i Moixa i Sant Salvador de Terrades - Cànoves i Samalús, Catalunya (España)- GPS track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada