Pic del Portilló d’Oó, 3050 metres des de la cabana de Turmo

Pic del Portilló d'Oó des del pic de Turmo a Baticielles N.

Pic del Portilló d'Oó des del pic Royo

Pic i Portilló d'Oó des de la 4ta tuca d'Ixeia

                   

El pic del Portilló d’Oó de 3050 metres és potser el “tres mil” menys conegut i per tant menys visitat de la vall d’Estós.

A la vall d’Estós podem trobar-hi un compendi de tot el que hi ha al Pirineu, ja que és una vall molt llarga orientada d’est a oest on hi ha grans prades, petits racons herbats, fantàstics boscos, engorjats amb bonics salts d’aigua, grans perspectives ja que la vall és molt oberta, estanys i molts cims de més de 3000 metres, la majoria d’ells visibles des del mateix fons de la vall (el Posets és dels pocs que no es veu); tot això ho podem trobar a l’eix principal, però també hi ha valls secundàries, entre les que destaca la vall de Perramó o d’Escarpinosa, on tornen a trobar tots els elements esmentats abans, menys els cims de 3000 metres, ja que en aquesta vall ens quedarem “només” en els 2900.

El pic del Portilló d’Oó està situat a la carena fronterera encaixonat entre els pics del Perdiguero i dera Baco que li resten protagonisme; també cal dir que està situat una mica en “terra de ningú”, ja que el refugi d’Estós queda situat força més amunt de la vall i per anar al cim has de retrocedir i baixar fins la cabana de Turmo per a continuació enfilar la vall de Molseret, o fer una llarga marxa de flanqueig per un terreny força incòmode tot revoltant els cims dera Baco i passant pel coll de Molseret. L’altre opció és fer la sortida en un sol dia tot sortint de l’aparcament de l’inici de la vall, en aquest cas l’excursió és força llarga i de desnivell acumulat considerable.

Aquesta descripció forma part de la segona alternativa, partint de l’aparcament però fent nit ja a la vall de Molseret, d’aquesta manera el desnivell de 1700 metres de pujada queda repartit en dues jornades.

La pujada al pic del Portilló d’Oó és una excursió fàcil; però entenen per “fàcil” que no hi ha cap dificultat tècnica, però hem de tindre present el desnivell esmentat anteriorment i una mica de fàcil grimpada per una canal a la part final de l’itinerari.

L’itinerari que seguirem és visible durant la caminada per la vall d’Estós; destaca també el coll del Portilló d’Oó situat a la dreta del cim que és el coll que assolirem previ al cim i que és el coll que uneix la vall d’Estós amb la vall occitana d’Oó i el refugi del Portilhon d’Oó.

El pla de Turmo està situat just a sota d’aquest coll, separats per la vall de Molseret que els uneix i per on pujarem.

D’aquesta vall destaca la cascada de Molseret que es despenja d’una gran graonada, que haurem de superar per la dreta de la cascada (la nostra esquerra).

El recorregut comença a l'aparcament que hi ha a l'inici de la vall d'Estós i segueix la pista (barrada al pas de vehicles) tot passant per la cabana (petit refugi lliure) de Santa Anna, segueix la desviació als estanys de Batisielles i posteriorment creuarem el torrent que baixa d’aquests estanys. 

A partir de la cabana de santa Anna ja son clarament visibles al fons de la vall els pics de Gias i Clarabide  juntament amb el Selh dera Baco. També durant el recorregut entre les cabanes de santa Anna i Turmo anirem contornejant el pic de Perdiguero. 

D’aquesta manera arribarem al gran pla de Turmo, indret on s’acaba la pista que queda convertida en un camí adaptat a la mida d’un quand per abastiment del refugi. Abans en el pla de Turmo hi havia una precària cabana de pastors que servia de refugi lliure, ara aquesta cabana, en molt millor estat, està tancada i és d’ús exclusiu dels pastors.

A la nostra dreta queda la vall de Molseret i el pic i coll d’Oó

Seguirem el camí que arrenca del costat de la cabana, i que poc després travessa el riu d’Estós per un pont. Després del pont el camí segueix vers el refugi d’Estós, però en el primer revolt a l’esquerra el deixarem i seguirem per la nostra dreta tot seguint el principi del camí al coll Ubago i al Perdiguero.

Immediatament cal travessar un petit pont de fusta sobre un impetuós torrent que baixa de la vall de Molseret. Precisament en aquest indret hi ha un gorg ideal per fer-hi un bany a l’estiu.

Aquí hem d’abandonar el camí transversal al coll Ubago i girar a l’esquerra per tal de seguir algun rastre de corriol que intenta esmunyir-se del petit bosc que cal travessar.

A la sortida del bosc arribem a un gran i bonic replà herbat i amb l’impetuós torrent abans esmentat que el travessa.

Aquest replà, que queda una mica elevat sobre el pla de Turmo, té una panoràmica fantàstica sobre la vall d’Estós. La punxeguda agulla de la Paül es destaca perfectament a l’O. Al sud es pot gaudir de les tuques d’Ixea i de la vall de Perramó; i al N, és a dir a sobre nostre, del pic de Perdiguero. Des d’aquest indret el pic del Portilló no es veu ja que ens el tapa la gran graonada que ve a continuació del replà.

En aquest indret a vegades pot haver-hi un remat de vaques pasturant. La diferència d’alçada amb el pla de turmo fa que quan es pon el sol, el pla de Turmo resti a l’ombra mentre que el replà encara està força més estona al sol.

A la graonada que caldrà superar a continuació hi veiem l’espectacular salt d’aigua de Molseret que comença exactament a dalt de la groanada i quue curiosament està situat al bell mig de la paret rocallosa, dividint-la en dos, en parts pràcticament simètriques.

Un gran bloc deu estar encastat en aquest salt, doncs només començar es divideix en dues cues d’aigua. A part de la curiositat d’aquestes dues branques, aquest salt d’aigua no prové de cap estany ni té continuïtat dalt de la graonada; és un impressionant brollador situat al capdamunt del cingle.

Si seguim amb les curiositats de l’indret; el torrent que travessa el gran replà no és la continuació del salt de Molseret, ja que neix de sota unes roques que hi ha al final del replà.

Realment cada racó del Pirineu té les seves sorpreses, i aquesta velleta de Molseret, les té en forma d’importants cursos d’aigua, no justificats en cap moment per la seva capçalera, car aquesta és curta, de forta inclinació i no hi ha cap gelera, i a partir de mig agost ni tan sols hi resta cap congesta.

Així doncs travessarem el replà i passarem pel naixement del torrent i a continuació començarem a guanyar alçada per uns pendents herbats que ens acosten al peu del salt de Molseret.

Tota aquesta pujada està farcida de rastres de corriol oberts pel bestiar. Hem de seguir pujant per la dreta del salt, a dir per la nostra esquerra; els rastres de corriol es van allunyant més a l’esquerra en direcció al pas del coll de Molseret que dona accés a la vall de Gias i al refugi d’Estós.

Així doncs de mica en mica ens anem quedant sense camí i immergits a dins d’un bosquen. Però el terreny no presenta cap complicació. La nostra marcada pujada en direcció al coll d’Oó deixa apartat a la nostra dreta el naixement del salt de Molseret.

A una alçada de 2300 metres arribem a un nou replà, que és l’únic endret on la forta pujada ens dona una petita treva.

Aquest replà queda tancat per una nova groanada molt més petita que la que acabem de superar i que consisteix en un pendent regular d’herbei que esquiva una tartera.

Dalt d’aquesta segona graonada i a una alçada de 2500 metres aproximadament hi trobem un reduït i minúscul replanet.

Des d’aquest indret el portilló d’Oó ja és molt evident, però situat encara  quatre-cents metres més amunt. Afortunadament els pendents d’herbei permeten esquivar les cada més abundants tarteres, i si encara hi ha congestes, aquestes ajuden a trencar la monotonia de la pujada.

Finalment l’herbei desapareix i la part final de la pujada al coll és per una esmicolada tartera i empetitits per la impressionant paret O del Perdiguero que sembla que et vulgui caure a sobre.

Fins que no arribem al coll tota la vista la tenim a l’esquena i només podem gaudir-ne en els moments de descans. Cal dir que en aquests moments la panoràmica que tenim a l’esquena és de les millors que poden desitjar: tota la vall de Perramó, amb les agulles i les tuques d’Ixea, rematades per darrera per la punta del Turbó, i també dels pics de Vaticielles, Bardamina, les agulles de la Paül, Posets, Bachimala, Cap dera Baco, Castanesa, Baciver, Vallhiverna, la vall de Cregüenya, i tots els cims de la part occidental del massís de la Maladeta, començant per l’Aneto. Resumint, bo calen gaires excuses per anar parant per a poder contemplar aquest majestuós panorama.

Però tota aquesta vista queda automàticament multiplicada per dos en arribar al Portilló d’Oó, de 2913 metres d’altitud; primer pel gran estany del Portilló d’Oó situat a sota mateix del coll, però separat d’aquest per una trencada gelera; després per la vista sobre les grans planes de l’interior de França i, respecte als cims, cal afegir a la llista dels ja esmentats del vessant sud, els de Spijeoles, Gourdon, Cairat, Lezat i Royo, per esmentar només els de més de 3000 metres.

Des del coll estant impressiona la paret O del Perdiguero per la seva verticalitat que sembla que et caigui al damunt. També es veu la via d’accés al pic del Portilló d’Oó pel vessant francès que surt del refugi situat al costat de la resclosa que barra l’estany del Portilló i que travessa la clivellada i inclinada gelera que hi ha a sota el coll.

Centrem-nos ara en el que ens interessa més que és la pujada final al cim del Portilló. Sobre aquesta pujada hi ha molta literatura sobre les dificultats per assolir-lo ja que hi ha diverses possibles canals que pel vessant francès porten a la tartera final del cim.

Inclús he vist fotos de cordes fixes i de ràpels per a baixar. Però la meva experiència en aquest indret és ben diferent ja que entrant uns metres pel vessant francès  se’ns ofereix una canal, aquí si que hi ha fites, que podem remuntar-la per una infinitat de racons, però si volem escollir la variant més fàcil de totes, només cal que seguim la canal uns quants metres, per a decantar-nos ràpidament a la nostra dreta, segueixen havent-hi fites, i assolir d’aquesta manera l’àmplia tartera final que hi ha al cim pel vessant N. El pendent és força inclinat, però només s’han de fer servir les mans un parell de vegades. Però si volem fer-les servir una mica més, només cal que remuntem íntegrament la canal; la grimpada durarà una estona més, per a assolir igualment el pedregam del cim.

El terreny és una mica descompost i cal vigilar amb les pedres que el nostre pas pugi desprendre de cara als companys que tinguem a sota.

Sobre la dificultat o no d’aquesta canal haig de dir que només vaig estar 15 minuts des del coll al cim.

El punt més alt del cim del Portilló d’Oó, de 3050 metres d’alçada, és una pedra pràcticament inaccessible, penjada en equilibri inestable sobre el vessant S. A partir d'aquest cim, l’aresta vers els pics dera Baco ja és força més complicada.

En una roca situada sota mateix de la inestable roca summital hi ha (o hi havia) clavada una placa en memòria de Jaume Brugueras i Badiella, del C.E. de Terrassa mort l’agost del 1982.

El dia que vaig realitzar aquesta excursió era al mes de setembre del 1992. Un dia fantàstic en que no feia ni una bri de vent, així que vaig romandre més d’una hora dalt del cim.

Durant questa llarga estada vaig anar observant els moviments que hi havia als cims del meu entorn; així vaig anar veient com altres excursionistes arribaven als seus objectius; per exemple el Perdiguero estava ple de puntets que s’anaven movent, a vegades n’hi havia molts, d’altres en quedaven menys, però de seguida es tornava a omplir; dalt del pic Royo, també se’n veien, però menys, suposava que eren puntets que havien arribat al Perdiguero i que continuaven vers el pic Royo. També varen aparèixer puntets dalt del pic de Lezat; però no vaig saber distingir cap puntet dalt del pic dera Baco; la llarga aresta que cal seguir per arribar-hi ocasiona que els puntets hi apareguin més tard.

Però dalt del pic del Portilló d’Oó no va aparèixer cap puntet més a part del meu. En contrast, hi havia la resclosa de l’estany del Portilló que era un seguit de puntets que anaven d’un costat a l’altre, així com la pujada al coll Superior de Lliterola; però cap puntet va endinsar-se per la glacera del Portilló, raó per la que vaig romandre sol al cim.

Finalment, i a contracor, has d’abandonar el cim i amb ell la panoràmica i tornar al coll. Les baixades per les canals, per més fàcils que siguin sempre s’ha de posar una mica més d’atenció que durant la pujada.

Una vegada al coll, fem una última mirada al vessant N i, comencem a baixar per mateix recorregut que de pujada.

NOTES: El traçat sobre el mapa està fet des de l’ordinador, per tant, i principalment la pujada per la canal, el traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa el camí. Per aquesta raó és molt important, en aquest cas, seguir més l’explicació que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl·lits.

També haig de comentar que aquesta excursió fou feta el mes de setembre i per tant no hi havia gens de neu. Si es fa abans o més tard segurament la pujada al coll serà una llarga congesta i caldrà portar els grampons, així com també al entrar al vessant N.

HORARIS:

Del començament de la vall d’Estós a la cabana de Turmo: 1h 30mn

De la cabana al 1er replà a 2300 metres: 1h 15mn

Del 1er replà al segon a 2500 metres: 25mn

Del 2on replà al peu del coll a 2680 metres: 25mn

Del peu del coll al coll del Portilló d’Oó: 40mn

Del Portilló al pic del Portilló d’Oó: 15mn

Del pic novament al coll: 20 mn

Del coll a la cabana de Turmo: 1h 50mn

De la cabana a l’inici: 1h 15mn

TOTAL: 7h 55mn